Testimoni d'un taxista autònom


Fa temps que des d'aquesta publicació seguim la situació actua del món del taxi. Aquesta vegada us fem arribar un relat en primera persona d'un taxista autònom que amb la devallada de la feina, conseqüència de la crisi, no aarriba a cobrir les despeses mensuals necessàries per continuar treballant:
"La llicència la vaig comprar fa prop de 9 anys i em va costar 48000 €. Entre la hipoteca i el préstec, pagava uns 1200 € al mes, però com hi havia feina podia anar pagant, sense estalviar gairabé res.
Fa dos anys i mig que em vaig separar i va coincidir amb la baixada en picat de la feina, i en un any i mig, em vaig gastar el poc que tenia estalviat, fins al punt que vaig haver de renegociar els préstecs, per pagar uns 500 € al mes, tot i aixi no arribava a pagar. El banc m'agafava tots els diners per pagar la hipoteca, arribant al punt que tinc un deute amb la seguretat social de més de 3000 € i el taxi embargat. Al final em van poder deixar els diners i ho vaig poder recuperar.
Vaig optar per no pagar més hipoteca i marxar a casa de la meva mare, actualment estic allà i guanyo justament el necessari per pagar els impostos, gastos del taxi i personals. Tinc un fill de 8 anys al meu càrrec i, lògicament, he de pagar els gastos d'ell, amb l'ajuda de la meva mare i de la meva ex sogra anem tirant.
Ja no puc fer més hores, començo a les 7 del matí i quasi cada dia plego a les 23.30 de la nit. Els taxis de poble, per moltes hores que facis, si no venen clients no hi ha res a fer.
A Caixa Catalunya, que és on tinc la hipoteca, els vaig dir que volia donar el pis i optar per la dació en pagament, però la resposta va ser que tenien molts i el director, amb un to de mofa, em va oferir els que volgués.
Ara tinc por de que surti el judici pel pis, i em treguin fins i tot el cotxe, ja que així no tindré ni per menjar ni per mantenir al meu fill.
Aquesta és la meva situació personal a l'actualitat, i per això em vaig posar en contacte amb la CNT, per simpatia i per asesorar-me del que puc fer. De moment m'han comentat que les eines de treball amb la llei d'enjudiciament civil són béns inembargables i en aquest cas el taxi és la meva eina de treball.
Una salutaci'companys/es,
Salut i Bon viatge!"

Entradas populares de este blog

[Valencia] Crónica y fotos de la concentración en apoyo a los mineros

[STSI-Madrid] Despidos encubiertos en IECISA

[Entrevista] Martín Mozé, hijo de desaparecido en la dictadura argentina